Ajuntament d'Alcúdia - Mallorca

Tenim notícies de que la ocupació humana d’Alcúdia es va produir en el període pretalaiòtic (2000-1200 aC). Els talaiots, construccions megalítiques que donen nom a la cultura talaiòtica (1200 –123 aC), són abundants en el municipi. Dels que se conserven en l’actualitat podem destacar el Poblat de Son Simó.

El cònsul romà Quint Cecili Metel va incorporar Mallorca a la República de Roma l’any 123 aC i fundà les ciutats de Pol·lèntia i Palma.

Les restes arqueològiques de la ciutat de Pol·lèntia, situada a escassos metres del nucli d’Alcúdia, demostren la prosperitat econòmica que feu créixer la ciutat: cases senyorials, un teatre, botigues i d’altres edificis públics i privats en són bona mostra. Les invasions dels Bàrbars en el segle V fan que Pol·lèntia entri en procès de decadència i destrucció. Els Vàndals saquejaren la ciutat entre 425 i el 455, fet que està evidenciat en les excavacions arqueològiques.

L’any 902, els àrabs conqueriren Mallorca i la incorporaren a l’Emirat de Còrdova. L’any 1015 entrà a formar part de la Taifa de Dènia.                                

Durant la dominació musulmana (902-1229) Alcúdia fou una alqueria.El seu nom, que significa el pujol, i alguns topònims com Guinyent, Biniatria, Gatamoix o Alcanada, són fidels testimonis de la dominació musulmana.

Després de la incorporació de Mallorca a la Corona d’Aragó l’any 1229, el rei Jaume I va dividir l’illa en 8 parts.Quatre quedaren en mans del propi monarca i les quatre restants foren per als nobles que havien ajudat en la conquesta.La major part dels territoris d’Alcúdia i la veïna Pollença es repartiren a l’ordre dels Templaris.El primer nucli de població neix entorn a l’alqueria de Guinyent que, molt possiblement ja era un nucli de població abans de la conquesta. 

Més tard, a partir de l’alqueria musulmana de Al Kudi, el rei Jaume II va determinar la construcció de la vila d’Alcúdia i la va declarar cap del terme parroquial l’any 1298.Per aquest motiu va comprar una casa, un tros de terra i un solar per a edificar l’església, la rectoria i el cementiri.

A partir de l’any 1298 es va iniciar la construcció del primer recinte de muralles, que s’acabà l’any 1362. Les muralles serviren per a la protecció no només de la vila, sinó també del nord de l’illa.  La ciutat d’Alcúdia té un traçat urbanístic medieval, condicionat pels dos recintes de muralles que l’envolten. Els carrers són estrets i irregulars, alguns edificis conserven elements característics de l’època d’esplendor de la ciutat i són de gran valor arquitectònic.

La vila va servir de refugi en moltes ocasions de perill, però durant la popular revolta de les Germanies les murades es convertien en una peça clau. Els nobles de Mallorca es refugiaren a Alcúdia, mentre la revolta era sufocada per les tropes de l'emperador Carles V. Acabada la revolta, la fidelitat de la vila a l'emperador va ser recompensada i aquesta rebé el títol de Ciutat Fidelíssima l'any 1523 entre altres privilegis.

Desprès, la revolta de les Germanies va encetar uns anys difícils per a tot Mallorca, inclosa Alcúdia. La posició costanera, altre temps avantatjosa, es convertí en la causa de la ruïna: els temuts corsaris arribaren per la costa i saquejaren una i altra vegada la població, com l'atac que va tenir lloc al Cap de Pinar l'any 1558.
La inseguretat de les contrades i la fugida cap a Ciutat dels propietaris varen fer que la població d'Alcúdia disminuís considerablement. De fet, el descens va ser tan alt que l'any 1779, durant el regnat de Carles III, el port marítim es va rehabilitat per al comerç internacional amb l'objectiu de fomentar l'activitat econòmica i, al mateix temps, repoblar la ciutat.
Tanmateix, l'economia alcudienca no va permetre una millora notable de la població fins al segle XX, quan el 1957 una fàbrica d'energia elèctrica (GESA) s'establí al port per al subministrament de tota l'illa.
Els primers turistes arribaren a Alcúdia a principis del segle XX però la gran indústria turística no es desenvoluparà fins als anys 70, com a la resta de Mallorca. Les grans zones d'aiguamolls que ocupaven L'Albufera varen esser dessecades i en el seu lloc s'alçaren els grans complexos hotelers. Posteriorment, en els anys 80, un nou impuls urbanístic provocarà una nova onada de construcció. Actualment Alcúdia es dedica íntegrament a la indústria turística, i compta amb més de 29.000 places hoteleres.

El port comercial d'Alcúdia s'ha especialitzat en la recepció d'energia elèctrica que, a més de Mallorca, també abasta Menorca. Per altra part, hi ha un considerable volum de mercaderies que arriben a Mallorca per aquest port. En aquest moments, la ciutat d'Alcúdia ha arribat als 16.000 habitants i es consolida com el segon pol de desenvolupament urbà després de Palma, com a conseqüència de la important activitat econòmica que aquí es genera

La ciutat d'Alcúdia i la zona arqueològica de Pol·lèntia foren declarades conjunt historicoartístic pel Decret 21/41, del 20 de juliol de 1963. En els últims anys s'han posat en marxa diversos plans per tal de conservar i recuperar aquestes zones. S'ha creat el Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia, entitat integrada pel Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament d'Alcúdia, per tal d'impulsar al màxim la seva recuperació.