Kenneth Cromar Tilman

Tinent d’aviació de la Royal Air Force

Wallasey (Anglaterra), 1892 – Mar Mediterrània (Alcúdia), 11 de març de 1924

A inicis del segle XX començaren a ser habituals les visites de l’esquadra britànica a les dues badies d’Alcúdia. Per una banda hi ha el fet de trobar-se al recer dels dos ports naturals d’Alcúdia i per altra aprofitaven paer a fer exercicis militars i provar noves tàctiques i tecnologies, tant marítimes com aèries. L’any 1901 ja s’ancoraren 36 vaixells de grans dimensions, i amb el transcórrer dels anys el seu nombre va anar augmentant.

L’impacte de l’arribada de l’armada és profund a l’economia local, ja que suposa una demanda important d’hortalisses, conserves, figues seques, béns, conills, taronges, etc., que impulsà la prosperitat dels pagesos. Quan arriba l’armada el consum era tan elevat que sovint s’esgotaven els recursos. Molts alcudiencs i persones dels pobles veïns es desplacen fins a vorera de mar per a veure els vaixells de grans dimensions. La vida quotidiana dels alcudiencs es transforma per uns dies amb el sotrac econòmic i la interacció amb persones d’altres cultures.

Amb l’esquadra anglesa arribà el futbol. Els soldats anglesos sovint baixaven a terra a jugar a futbol, motiu pel qual es creà el primer camp de futbol a Alcúdia al Barcarès. A més de jugar entre ells també són memorables els primers parti  ts amb equips locals, que suposaven un esdeveniment social. La Unió Esportiva Alcúdia registrada com a entitat esportiva l’any 1923 baix el nom de Victòria Eugenia és un dels clubs de futbol més antics de les Balears i deriva d’un aquests primers equips locals.

L’any 1924 uns 80 mil soldats anglesos vingueren amb els vaixells de l’armada anglesa i convertiren en una de les majors concentracions després de la Gran Guerra, que coneixem avui com a la primera guerra mundial (1914-1918).

En aquest context, Kenneth Cromar Tilman, tinent de la Royal Air Force i pilot expert de la marina de guerra britànica, va perdre la vida en acte de servei durant una missió de reconeixement a bord d’un biplà Parnall Panther, un aeroplà de construcció monobuc amb contraxapat de bedoll, dissenyat per operar des de portaavions com el HMS Argus. L’avió, de 7,60 metres de llargada i 4,42 metres plegat, podia assolir una velocitat de 175 km/h i arribar fins a 2.000 metres d’altura.

La tragèdia commocionà la flota britànica, que en aquell moment comptava amb 93 bucs fondejats davant el port menor d’Alcúdia. El funeral, celebrat el dijous 13 de març, fou un acte solemne i multitudinari segons conten els diaris de l’època com el Correo de Mallorca i el Dia. Des de tots els vaixells de l’armada unes 400 embarcacions formaren un impressionant desfilament en fila de cinc, amb el toc de sirenes i el dispar de salves en senyal d’homenatge.

El cadàver fou desembarcat al Barcarès, on l’esperava un piquet de mariners britànics armats i la banda de música del cuirassat Queen Elizabeth, vaixell insígnia del comandament suprem de les esquadres. El fèretre fou conduït en processó fins al Cementiri Civil d’Alcúdia, acompanyat per les tropes de la Royal Navy, oficials del Servei d’Aviació, l’Ajuntament en ple, totes les autoritats locals i una multitud de ciutadans que ompliren els carrers principals per retre homenatge al tinent caigut.

A les exèquies hi assistiren més de 300 oficials, inclosos almiralls de les esquadres del Mediterrani i de l’Atlàntic. La família de Kenneth no pogué assistir al funeral.

Els seus companys li dedicaren una creu feta amb l’hèlix d’un altre avió, amb una placa commemorativa col·locada a la boixa, que fou instal·lada a la seva sepultura.

El poble d’Alcúdia i la Royal Navy honoren el seu sacrifici amb gratitud i respecte etern. Descansi en pau.

�� Per a més informació:

• “Les esquadres 1924” de Mª Victòria Cànaves Vives (VII Jornades d’Estudis Locals d’Alcúdia, 2012)
• Diario El Día, 14 de març de 1924
• Correo de Mallorca, 12 i 14 de març de 1924