Ciutat Romana de Pol·lèntia

La data de la fundació de la ciutat romana de Pol·lèntia ens ve donada amb gran precisió pels historiadors romans al 123 aC.

Segons Estrabó (III,5,1) "de les gymnesies, la major té dues ciutats, Palma i Pol·lèntia, una de les quals, Pol·lèntia, està a l'est i Palma a l'oest... Per la fertilitat de la terra, els habitants (de l'illa) són pacífics... Però quan alguns malvats d'entre ells s'uniren a pirates de la mar, tots adquiriren mal nom i Metel el Baleàric va passar a les illes i fundà allà les dues ciutats esmentades...va dur amb ell tres mil romans d'Ibèria".

El geògraf Pomponi Mela (II,124) (cap al 40 dC.) confirma que "a la major de les Balears estan les colònies de Palma i Pol·lèntia (II, 124-125) i Plini (III,5,77) assenyala la condició jurídica dels establiments romans de Mallorca quan diu: "Entre els seus oppida tenen dret romà Palma i Pol·lèntia, llatí Guium i Tucis; Bocchorum que ja no existeix, va gaudir del dret de federada".

Pol·lèntia planteja el problema de saber si des de la seva fundació fou una colònia o, com Palma, un municipium civium romanorum.

Les troballes ens indiquen que als seus inicis Pol·lèntia era una ciutat de poca importància i reduïdes dimensions.  Segurament el seu desenvolupament va rebre un fort impuls quan Sertori va fer de les Balears el seu refugi, una vegada foragitat d'Hispània, intentant dominar el comerç de la costa d'Hispània Citerior.

A la seva mort, l'any 72 aC. Metel i Pompeu reorganitzaren l'Hispània romana, reforçant els establiments originals de Pol·lèntia i Palma.

Les primeres excavacions arqueològiques a Pol·lèntia

A partir del segle XVII s'esmenten troballes de monedes als camps de Santa Anna d'Alcúdia.  També en aquells temps es va trobar al Camp den França un cap de marbre d'Auguts velat, i al segle XIX a la finca de Santa Anna se descobrí un cap de marbre d'al·lot.

Un conjunt de làpides epigràfiques procedents d'aquests camps, es coneix a partir del segle XVIII.  Alguna d'elles fou la primera guia per demostrar l'assentament de Pol·lèntia.  Només una de les làpides fa referència a la (RE)SP(UBLICA) POLL(ENTINA), és una inscripció honorífica del segle II o principis del segle III d.C. segons Hübner.

Totes aquestes troballes, així com els descobriments casuals de mitjans de marès, murs i ceràmiques romanes varen motivar al Catedràtic Gabriel Llabrés i al militar Rafael Isasi a realitzar una sèrie de campanyes d'excavació en els camps d'Alcúdia, des de l'església fins a la mar.  Aquests treballs es realitzaren entre 1923 i 1934 de forma sistemàtica, emperò sols es publicà la memòria de 1931.

Es realitzaren síquies i sondejos a la majoria de les finques, donant tots ells resultats positius i mostrant la presència de construccions de l'entorn del centre d'una ciutat romana. La majoria de les restes indicaven que es tractava de cases i habitacions d'una certa riquesa, palesa per la presència de paviments, mosaics i estucs pintats.  A la finca de can Pi se descobrí un edifici rectangular de 29 metres de llargària amb un peristil porticat en el centre, voltat d'una galeria a la que donaven les habitacions.  Aquestes habitacions tenien paviment de mosaic d'opus sectile polícroms o en blanc i negre, i altres d'opus signinum.  Les parets estaven pintades amb motius geomètrics i figures (ocells i flors).  També a la finca de Santa Anna se descobrí un edifici de grans dimensions, amb la façana ornamentada amb dues pilastres i dues columnes, un vestíbul, diverses habitacions amb mosaics i decoracions d'estuc pintat a les parets, i un nombrós conjunt de gerreria d'una certa consideració, indiquen la funció de part d'aquesta casa urbana.

Finalment, la falta de criteris estratigràfics feia dificil la interpretació de les construccions excavades, ja que els materials no foren estudiats amb el rigor necessari que hagués fet possible la datació de les estructures descobertes.